Patrimoni de l'Horta de Xirivella

   

     ¿Qué es l' horta de Xirivella?

L'horta és probablement el patrimoni natural i cultural més important que tenim a Xirivella, un patrimoni que va unit històricament al Tribunal de les Aigües.

​

     Els cultius característics de l'horta de Xirivella han seguit el mateix patró que la gran majoria de les hortes properes a València: les creïlles, els melons, els enciams,les carlotas i les cebes entre uns altres. És una horta de caràcter intensiu, amb rotacions de fins a quatre cultius diferents en un camp al llarg de l'any. Són cultius de cicle curt i la superfície que se'ls dedica cada any varia en funció de les exigències del mercat, sent per tant la producció de l'horta més variable que la dels fruiters.

L'horta de Xirivella es troba en una constant regressió, hagut de sobretot a la gran expansió urbanística de les últimes dècades del XX, i a la substitució dels seus cultius tradicionals per uns altres més còmodes a l'hora de treballar el camp,com el taronger, l'auge del qual va ser espectacular durant el passat segle.
Les hortalisses han perdut terreny, malgrat la menor productivitat dels cítrics en comparació dels productes d'horta, la qual cosa unit al fet que cada vegada hi ha menys agricultors és que es dediquen al camp a temps complet,afavoreix el procés de regressió.

 

    L'Horta de Dalt: es correspon amb la part més alta de l'horta, i durant gran part de la història ha sigut considerada terra de secà, on es conreaven vinyes, oliveras i altres arbres de secà, encara que avui dia s'ha convertit totalment en terra de regadiu.

​

    L´Horta de Baix: es correspon amb la part més profunda de l'horta. Sempre ha sigut zona de regadiu i rep l'aigua de la Sèquia de Mislata, la qual abans d'entrar a Xirivella es divideix en dues sèquies diferents que reguen aquesta zona, les quins són la Sèquia de Xirivella i la d'Andarella.